Fent servir l'actor Christopher Lee com a nexe, se'ns presenten una sèrie de seqüències aparentment sense una temàtica concreta però que sempre connecten amb la realitat sociopolítica de l'Espanya de postguerra: Lee passejant pel Museu d’Història Natural del Parc de la Ciutadella, monòlegs de crítics i historiadors del cinema que fan referència als impediments de la creació cinematogràfica sota un règim autoritari, un llarg extracte del film d’exaltació nacionalcatolicista, una funció de pallassos sense públic que rigui, un escorxador de pollastres, Lee cantant òpera i llegint a Poe, i un muntatge de clàssics del cinema burlesc.