Pel·lícula en disc transparent (nitrat de cel·lulosa) impressionada seguint una franja en espiral i separades per perforacions circulars, inventat per a un aparell de projecció en disc per Fructuós Gelabert al 1934. Fructuós Gelabert va tenir la idea de construir un aparell de cinema sonor d'ús familiar que es diferenciés dels sistemes convencionals pel que fa al format de la cinta. Va pensar que el seu invent facilitaria l'ensenyament als professors, permetent-los il·lustrar les seves matèries i superar alguns dels inconvenients dels films tradicionals, com l'espai que ocupaven, el seu deteriorament i el seu cost elevat. A més, la durada de les pel·lícules podria ampliar-se augmentant el diàmetre del disc. En termes econòmics, el seu sistema suposaria un cost d'aproximadament una desena part del valor de les pel·lícules Kodak i Pathé Baby. Aquest invent va donar lloc a les patents número 134.865, per un “aparell projector cinematogràfic”, i número 2.717, per la “pel·lícula per a la projecció de vistes animades”, registrades respectivament l'11 de juliol i el 10 de desembre de 1934, i gestionades per José María Bolíbar. La primera palesa feia referència al projector cinematogràfic, mentre que la segona descrivia una pel·lícula plana en forma de disc, amb imatges disposades en espiral. Malauradament, encara que Gelabert confiava plenament en la viabilitat del seu invent, el projecte no va passar de la fase de desenvolupament a causa de la manca de suport econòmic. Tot i així, es va arribar a construir un prototip de l'aparell i a produir algunes pel·lícules de prova en format espiral, dues de les quals es conserven a la Filmoteca de Catalunya.