La Filmoteca va proposar un doble cicle: revisar-ne de nou els millors films i veure també els que Coixet ha escollit com a retrats de dones desorientades, dones que van pel món sense brúixola, sigui literalment, moralment o espiritualment. Són dones que la cineasta considera (bastant) perdudes i que estima malgrat les diferents maneres d’expressar el que ella considera “masoquisme femení”.