El Festival de Sitges fa 50 anys! En aquest lapse de temps tot ha canviat molt, però el Festival ha tingut una progressió constant, a vegades més ràpida i, altres cops, una mica vacil·lant. No obstant això, mai no ha deixat d’avançar cap a la seva consolidació com a referència internacional dels gèneres fantàstic i de terror. I, si el Festival té més repercussió, i està més ben organitzat, rep visitants més il·lustres o glamurosos, projecta més i més films i ens ofereix un panorama del sector cada cop més ric geogràficament, el mateix cinema de terror o fantàstic també evoluciona. Al llarg d’aquests 50 anys hem passat dels mites heretats del segle XIX o d’abans (Dràcula, l’home llop, el monstre de Frankenstein, etc.) a les realitats o les premonicions del segle XXI, amb els seus robots o cíborgs, anticipant malalties o reconvertint zombis i vampirs en símptomes de l’època. Quan el Festival es va posar en marxa –abans de 2001: A Space Odyssey, de Stanley Kubrick, cal tenir-ho sempre en compte! –, els plats voladors o els comtes amb ullals llargs eren elements de produccions modestes, de l’anomenada sèrie B o sèrie Z, i ara les naus espacials o els morts vivents reclamen els directors més prestigiosos, els pressupostos més abundants i els desplegaments visuals més enlluernadors.

Una producció de: Filmoteca de Catalunya, Departament de Cultura i Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya.Comissariat per Diego López Fernández.