Gonzalo Herralde. Homenatge a Joan Pineda.
Collections
- Fotografies [581]
Date: 2020-09-15
Author: Suárez Garrido, Laura
Subject person: Herralde Grau, Gonzalo; Riambau, Esteve
Description
El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, acompanya al cineasta Gonzalo Herralde en la presentació el seu film "La muerte del escorpión" en una sessió d'homenatge al mestre Joan Pineda.
Joan Pineda (1931-2020) tenia clar que era metge però que el seu hobby era la música. I va posar tot l’entusiame del món en la seva gran passió. El dia que, sobtadament, va haver d’improvisar al piano l’acompanyament del Faust de Murnau va ser l’inici de la seva intensa relació amb la música cinematogràfica en les formes més diverses. Principalment com a pianista per a projeccions de cinema mut en festivals, cineclubs i, sobretot, a la Filmoteca de Catalunya, on ha esdevingut el col·laborador més veterà i ovacionat d’aquesta casa. Ha musicat en directe centenars de pel·lícules de cinema mut: des de Méliès fins a Sjöstom, passant per Chaplin, Chomón o Griffith, gairebé tots els directors del cinema silent han passat pel seu piano. Se sabia de memòria més de 500 bandes sonores i, amb ironia, es preguntava per què carai van haver de parlar les pel·lícules. La seva aportació definitiva en la música que acompanya les imatges del cinema mut es va recollir en un CD editat per la Filmoteca de Catalunya l’any 2008.
Joan Pineda (1931-2020) tenia clar que era metge però que el seu hobby era la música. I va posar tot l’entusiame del món en la seva gran passió. El dia que, sobtadament, va haver d’improvisar al piano l’acompanyament del Faust de Murnau va ser l’inici de la seva intensa relació amb la música cinematogràfica en les formes més diverses. Principalment com a pianista per a projeccions de cinema mut en festivals, cineclubs i, sobretot, a la Filmoteca de Catalunya, on ha esdevingut el col·laborador més veterà i ovacionat d’aquesta casa. Ha musicat en directe centenars de pel·lícules de cinema mut: des de Méliès fins a Sjöstom, passant per Chaplin, Chomón o Griffith, gairebé tots els directors del cinema silent han passat pel seu piano. Se sabia de memòria més de 500 bandes sonores i, amb ironia, es preguntava per què carai van haver de parlar les pel·lícules. La seva aportació definitiva en la música que acompanya les imatges del cinema mut es va recollir en un CD editat per la Filmoteca de Catalunya l’any 2008.