Salvador Torres Garriga

Cerca avançada

Salvador Torres i Garriga (Barcelona 1911 – 1964) va ser director de fotografia, segon operador i foto fixa en un bon número de produccions cinematogràfiques entre 1941 i 1964.
Salvador va començar treballant a la revista “Popular Film” i va entrar al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa. Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro (1942, Ignasi F.Iquino) i col·laborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot. Debutà com a director de fotografia a Embrujo (1947, Carlos Serrano de Osma) i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra, i inicià l’excel·lent Vida en sombras (1947-48, de Llorenç Llobet i Gràcia), tres de les produccions més singulars de la dècada. Treballà amb els directors catalans més representatius, com Francesc Rovira i Beleta en Hay un camino a la derecha (1953); Pere Lazaga en El frente infinito (1956); Juli Coll en Distrito Quinto (1957), i Antonio Isasi-Isamendi en Diego Corrientes (1959). També fou un dels fotògrafs més assidus de les cintes policíaques amb títols com El cerco (1955, Miquel Iglesias), Cita imposible (1953) i Senda torcida (1963), els dos darrers d’Antonio Santillán. El seu últim treball important fou Los farsantes (1963, Mario Camus), un any abans de la seva mort.