En una escena nocturna on predomina la lluna al mig del cel estrellat, sobre una roca elevada hi ha el niu del Còndor, que s'hi apropa volant. Al niu hi ha un parell de cries que criden.

El Còndor torna a casa, amb la seva família.

La silueta del Còndor no queda fosca a contrallum de la lluna, contràriament a allò que passa a la pel·lícula. La textura de la imatge és aquarel·lada.