Realitzador, director de fotografia i muntador. Començà en el món del cinema al costat de l'operador Ramon de Baños en La Vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América (1916-17, Émile Bourgeois). El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith. Després d'un viatge a Nova York i Hollywood (1923) exercí d'operador, maquillador, figurant, muntador, tècnic de laboratori, director artístic, documentalista i director d'argumentals, a banda de construir o millorar càmeres, adaptar sistemes sonors i inventar plataformes mòbils per a preses de reportatges. També féu de mestre d'escoles de cinema i acadèmies d'interpretació com ara la Pearl White (1921), l'Eros Film Comedies (1923) o la Triangle Films (1926), creades o cofundades per ell. El 1925 fou el director artístic de la Societat Espanyola d'Amics del Cinema. De retorn d'un nou viatge a Nova York i Los Angeles (on millorà coneixements i féu de doblador, maquillador i extra), il·luminà El Nandu va a Barcelona (1929, B.Abadal), rodà documentals i col·laborà en diverses produccions als estudis de Joinville de París i La Victorine de Niga. Durant la dècada del 1930 treballà a l'Estudi Cinema Sonor Ruta i als laboratoris Cinefoto. Durant el període de la República i la guerra civil, treballà a la productora Ediciones Antifascistas Films (EA Films), fou membre del col·lectiu Cameraman al Servei de la República (Departament d'Agitació i Propaganda del PSUC), amb el qual rodaren documentals per al Comitè Proexèrcit Popular Regular (1937-38). També féu la fotografia del reportatge musical Marimba (1937, Valentín R.González), per al SIE Films/CNT. Després de la guerra s'exilià a França. Retornà a Barcelona el 1941 i es dedicà al muntatge i a la fotografia. El 1959 dirigí l'episodi "La mano cortada" del llarg Aventuras de Taxi-Key i en muntà els tres episodis. Posteriorment viatjà a Puerto Rico, on féu la fotografia i el muntatge de Palmer ha muerto (1962, Joan Fortuny). Es jubilà el 1978. Rebé el premi especial honorífic de Cinematografia 1982 i el Francesc Macià al mèrit al treball 1982, ambdós de la Generalitat; l'especial Sant Jordi de Cinematografia 1988 "a una vida dedicada en cos i ànima al cinema", i el de contribució a la imatge 1999 del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, "per la seva aportació professional a la imatge cinematogràfica en el context històric del cinema català".