<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<channel rdf:about="http://hdl.handle.net/11091/90522">
<title>14 El cinema és fantàstic: 50è aniversari del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya</title>
<link>http://hdl.handle.net/11091/90522</link>
<description/>
<items>
<rdf:Seq>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/11091/83750"/>
</rdf:Seq>
</items>
<dc:date>2026-06-04T21:37:19Z</dc:date>
</channel>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/11091/83750">
<title>Inauguració de l'exposició "El cinema és fantàstic. 50è aniversari del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya"</title>
<link>http://hdl.handle.net/11091/83750</link>
<description>Inauguració de l'exposició "El cinema és fantàstic. 50è aniversari del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya"
El Festival de Sitges fa 50 anys! En aquest lapse de temps tot ha canviat molt, però el Festival ha tingut una progressió constant, a vegades més ràpida i, altres cops, una mica vacil·lant. No obstant això, mai no ha deixat d’avançar cap a la seva consolidació com a referència internacional dels gèneres fantàstic i de terror. I, si el Festival té més repercussió, i està més ben organitzat, rep visitants més il·lustres o glamurosos, projecta més i més films i ens ofereix un panorama del sector cada cop més ric geogràficament, el mateix cinema de terror o fantàstic també evoluciona. Al llarg d’aquests 50 anys hem passat dels mites heretats del segle XIX o d’abans (Dràcula, l’home llop, el monstre de Frankenstein, etc.) a les realitats o les premonicions del segle XXI, amb els seus robots o cíborgs, anticipant malalties o reconvertint zombis i vampirs en símptomes de l’època. Quan el Festival es va posar en marxa –abans de 2001: A Space Odyssey, de Stanley Kubrick, cal tenir-ho sempre en compte! –, els plats voladors o els comtes amb ullals llargs eren elements de produccions modestes, de l’anomenada sèrie B o sèrie Z, i ara les naus espacials o els morts vivents reclamen els directors més prestigiosos, els pressupostos més abundants i els desplegaments visuals més enlluernadors.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt; Una producció de: Filmoteca de Catalunya, Departament de Cultura i&#13;
Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya.Comissariat per Diego López Fernández.
</description>
</item>
</rdf:RDF>
