Péter Forgács visita la Filmoteca en motiu de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta hongarès en el marc del "Centenari del cinema amateur a Catalunya".

Forgács ha construït un univers propi que ha estat descrit com una “barreja d’antropologia, teatre, documental i diari privat”. El seu cinema s’endinsa en la memòria col·lectiva europea del segle XX a partir de filmacions privades i d’imatges inèdites provinents d’arxius, inclòs el de la Filmoteca de Catalunya. És mitjançant el "found footage" i la seva interpretació personal que el cineasta dota esdeveniments històrics traumàtics d’una nova perspectiva.

El director manipula les imatges i l’ordre dels esdeveniments i afegeix efectes de so, veus en off o música evocadora, però no treu la filmació de context. Tal com afirma la videoartista i teòrica audiovisual Joanne Richardson, “atorga a l’arxiu privat una dimensió ontològica, convertint-lo en una reflexió sobre la naturalesa de la memòria, la construcció de la història i la fenomenologia de la mateixa creació cinematogràfica”.