Quan parlem de cinematografia amateur ens referim a una manera d’entendre el cinema sense condicionants ni objectius comercials, marcada per la pulsió d’incomptables cineastes de sortir de casa a partir dels anys 30 amb una càmera de petit format (9.5 o 16mm), per capturar i compartir públicament un món vibrant mitjançant ficcions i documentals que expandeixen la història del cinema més enllà de la pantalla comercial. A Catalunya, aquest fenomen va tenir una importància i ressò internacionals.

…