- Inicio
- CINEASTES A LA FILMOTECA
- Vídeos
- Ver ítem
Presentació de "El perro negro"
Colecciones
- Vídeos [3161]
Fecha: 2024-03-13
Autor: Forgács, Péter; Riambau, Esteve
Impresor/editor/fuente: Filmoteca de Catalunya
Descripción
Esteve Riambau, director de la Filmoteca, introdueix a Péter Forgács en la presentació del film "El perro negro". Aquesta sessió forma part e la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta hongarès en el marc del "Centenari del cinema amateur a Catalunya".
Forgács ha construït un univers propi que ha estat descrit com una “barreja d’antropologia, teatre, documental i diari privat”. El seu cinema s’endinsa en la memòria col·lectiva europea del segle XX a partir de filmacions privades i d’imatges inèdites provinents d’arxius, inclòs el de la Filmoteca de Catalunya. És mitjançant el "found footage" i la seva interpretació personal que el cineasta dota esdeveniments històrics traumàtics d’una nova perspectiva.
El director manipula les imatges i l’ordre dels esdeveniments i afegeix efectes de so, veus en off o música evocadora, però no treu la filmació de context. Tal com afirma la videoartista i teòrica audiovisual Joanne Richardson, “atorga a l’arxiu privat una dimensió ontològica, convertint-lo en una reflexió sobre la naturalesa de la memòria, la construcció de la història i la fenomenologia de la mateixa creació cinematogràfica”.
Forgács ha construït un univers propi que ha estat descrit com una “barreja d’antropologia, teatre, documental i diari privat”. El seu cinema s’endinsa en la memòria col·lectiva europea del segle XX a partir de filmacions privades i d’imatges inèdites provinents d’arxius, inclòs el de la Filmoteca de Catalunya. És mitjançant el "found footage" i la seva interpretació personal que el cineasta dota esdeveniments històrics traumàtics d’una nova perspectiva.
El director manipula les imatges i l’ordre dels esdeveniments i afegeix efectes de so, veus en off o música evocadora, però no treu la filmació de context. Tal com afirma la videoartista i teòrica audiovisual Joanne Richardson, “atorga a l’arxiu privat una dimensió ontològica, convertint-lo en una reflexió sobre la naturalesa de la memòria, la construcció de la història i la fenomenologia de la mateixa creació cinematogràfica”.