Carta blanca a Enrique Vila-Matas
Col·leccions
- Fotos dels actes [818]
Data: 2023-07-12
Matèria persona: Vila-Matas, Enrique
Descripció
Fotografia de l'entrevista a Enrique Vila-Matas en motiu del cicle "Carta blanca a Enrique Vila-Matas".
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) va iniciar la seva carrera d’escriptor com a crític i periodista cinematogràfic a la revista Fotogramas, on les seves famoses entrevistes inventades i les crítiques de films mai vistos ja mostren la seva enorme capacitat de fabular i de difuminar els límits entre ficció i realitat, entre veritat i mentida, que caracteritza la seva obra literària.
També va dirigir dos curtmetratges i va aparèixer com a actor en diverses pel·lícules. Diu que és escriptor per la fascinació que li va causar el personatge de Marcello Mastroianni (un escriptor) a "La notte" (1961). La seva és una generació sorgida de la foscor de les sales de cinema i, amb una formació juvenil molt cinèfila, Vila-Matas ha trobat en el setè art una font inesgotable de referències i d’inspiració i una eina creativa per explorar noves formes narratives.
Tal com mostra aquesta Carta blanca, la seva cinefília abraça tant el cinema modern d’autor com el clàssic. Però, tot i la importància del cinema en la seva vida, des que va escriure "Nunca voy al cine" afirma que no ha tornat a trepitjar cap sala per por de ser descobert.
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) va iniciar la seva carrera d’escriptor com a crític i periodista cinematogràfic a la revista Fotogramas, on les seves famoses entrevistes inventades i les crítiques de films mai vistos ja mostren la seva enorme capacitat de fabular i de difuminar els límits entre ficció i realitat, entre veritat i mentida, que caracteritza la seva obra literària.
També va dirigir dos curtmetratges i va aparèixer com a actor en diverses pel·lícules. Diu que és escriptor per la fascinació que li va causar el personatge de Marcello Mastroianni (un escriptor) a "La notte" (1961). La seva és una generació sorgida de la foscor de les sales de cinema i, amb una formació juvenil molt cinèfila, Vila-Matas ha trobat en el setè art una font inesgotable de referències i d’inspiració i una eina creativa per explorar noves formes narratives.
Tal com mostra aquesta Carta blanca, la seva cinefília abraça tant el cinema modern d’autor com el clàssic. Però, tot i la importància del cinema en la seva vida, des que va escriure "Nunca voy al cine" afirma que no ha tornat a trepitjar cap sala per por de ser descobert.
