A un espai exterior de poble, es veu un grup de gent envoltant un arbre on hi ha el Piyayo (Valeriano León) entre el tronc i unes branques. Està dient alguna cosa a la gent que l'envolta i, al seu costat, es veu penjada una guitarra.

El dia següent a la mort de Rosarillo, el Piyayo surt al carrer a fer un espectacle d'imitació de sons. Quan emula el plor d'un nen quan li surten les dents s'emociona i plora.