Al pati exterior d'una casa rural, hi ha Alberto de Mendoza donant la mà i ajudant a aixecar-se a Cornelia Sharpe, que està asseguda al terra cridant molt espantada. Al voltant d'ella hi ha fum, com si acabessin de disparar alguna bala. Els dos van vestits amb roba típica dels anys setanta, ell duu una camisa blava i pantalons acampanats i ella una camisa de quadres i uns pantalons iguals.