Gigliola (Gigliola Cinquetti) està situada davant el paisatge de la ciutat, en un mirador i canta, porta un llibre que el deixa damunt el mur del mirador.

En aquests moments Gigliola canta una de les seves peces, aquesta en ocasió de la nostàlgia que sent per Lluis, i perquè no, potser també de l'amiga Àngela i de Barcelona.