José Luis Guarner (1937-1993)

LES CRÒNIQUES DE GUARNER

Preferia autodenominar-se cronista abans que crític i resultava difícil, gairebé impossible, transitar pel cinema del nostre país sense trobar-se amb José Luis Guarner. Revistes especialitzades -Film Ideal- o de divulgació -Fotogramas- i diversos diaris barcelonins van acollir les seves crítiques, sovint impertinents però sempre pertinents, documentades i, sobre tot, escrites amb un estil digne d'empreses literàries molt més ambicioses. Una sola frase seva podia tenir més enginy que molts dels films sobre els que va escriure. Rossellinians de tot el món el coneixien pel seu magnífic estudi sobre el director de Roma città aperta però si no va explotar més la seva activitat d'historiador no va ser per falta de memòria sinó per la immensa curiositat que sentia pel present. Assidu dels grans festival, devorava un mínim de quatre pel·lícules diàries i d'aquest bagatge van sorgir-ne la Setmana de Cinema i el Festival de Barcelona. La seva gran herència, i mestratge, són les cròniques que, gràcies a la complicitat de Mari Carmen Torra, ara divulguem aquí perquè noves generacions descobreixin aquelles qualitats, rareses o paradoxes que ell intuïa des d’una extraordinària perspicàcia.