En els primers temps de la fotografia no hi havia fotòmetres, així que el temps d’exposició s’havia de calcular a partir dels coneixements i l’experiència del fotògraf, almenys fins que es va patentar el Posographe el 1921.

És un ordinador mecànic, el qual calcula el temps d’exposició modificant les posicions d’unes peces que corresponen a una sèrie de condicions (les quals es poden veure marcades en la figura superior del full d'explicació) i que fan que es mogui la peça corresponent al temps d’exposició.