En un interior, al final d'unes escales, hi ha Antoñita Colomé sostenint una espelma amb la mà i mirant fixament a Ricardo Núñez, que se li acosta somrient i li agafa la barbeta. Des d'una porta oberta, José María Lado mira la situació mig somrient, mentre un company l'agafa per l'espatlla.