En un jardí de gespa amb flors, sota un arbre hi ha Garviza, rejovenit, assegut al costat de la femme fatale a qui li agafa el braç. Els dos es miren somrient amb tendresa. Als peus tenen una bicicleta i un paraigües ombrel·la. La fotografia és del flashback de Garviza, amb imatges mudes en veu en off, i de gran teatralitat i exageració, que recorden el cinema mut.