En un pati amb barana, davant uns esglaons de marbre hi ha una dona amb mantellina blanca asseguda en un gronxador, les cordes del qual estan recobertes de flors. Darrere seu hi ha un home repentinat amb bigoti en diàleg visual amb aquesta. En el flashback de Garviza, aquest apareix ben vestit en idil·li la mujer fatal que porta la desgràcia a la vida de l’amo en el moment de major esplendor de l’hotel anys enrere. Són imatges mudes amb veu en off, i de gran teatralitat i exageració, que recorden el cinema mut.