El José i la Rocío asseguts al banc d'una església envoltats de gent. Don Antonio, el capellà, dóna feina al Luís a l'orfenat quan tothom al poble el rebutja ja que creuen que és un lladre. Així, el dia de la missa, abans del sermó del capellà, Luís canta "Aleluya de amor" (composada per L. Lisart i J. Espeita) mentres que José i Rocío l'escolten atentament asseguts al banc de l'església.