Christian Petzold és una figura clau de l’Escola de Berlín, la generació que, al tombant dels segles XX i XXI, va transformar el paisatge cinematogràfic alemany amb una nova aproximació al cinema narratiu. 

Amb un treball metòdic basat en projectes de llarg alè, sovint en forma de trilogies o complexos remakes, i amb una xarxa de col·laboracions establertes — des dels guions coescrits amb Harun Farocki fins al treball amb intèrprets com Nina Hoss—, Petzold ha esdevingut una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani. 

Com els personatges de les seves pel·lícules, sempre en trànsit, Petzold es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. 

El seu cinema combina l’eficàcia narrativa de gèneres clàssics com el thriller o el noir amb una singularíssima mirada d’autor, alterna pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, però, sobretot, fa conviure el registre realista amb la irrupció més o menys explícita dels fantasmes.