Presentació i col·loqui posterior de "Tout est pardonné" i "Un pur esprit"
Date: 2026-03-20
Printer/editor/source: Filmoteca de Catalunya
Description
La Filmoteca de Catalunya programa els primers films de la cineasta francesa coincidint amb la seva visita a Barcelona, per participar en la celebració del 20è aniversari de Cinema en curs i recollir el Premi D'A 2026. La Filmoteca de Catalunya programa els primers films de la cineasta francesa coincidint amb la seva visita a Barcelona, on participarà en la celebració del 20è aniversari de Cinema en curs i recollirà el Premi D'A 2026. Sessió d'apertura del cicle amb la presentació dels seu primer curtmetratge "Un pur esprit" i el film "Tout est pardonné", Mia Hansen-Løve conversa amb el cineasta Jaume Claret Muxart i joves de Cinema en curs després de la projecció. Introdueix l'acte Pablo La Parra, director de la Filmoteca i Núria Aidelman i Laia Collel, directores de Cinema en curs.
El cinema íntim i naturalista de Mia Hansen-Løve (París, 1981) es construeix des d’una voluntat de transparència i contenció que fuig de l’èmfasi estilístic i dramàtic per tal de centrar-se en els personatges i els seus estats d’ànim. Els seus films avancen a través de gestos mínims i situacions quotidianes que, sovint de manera inesperada, condueixen a experiències profundament transformadores.
Crítica a Cahiers du Cinéma i després actriu en films d’Olivier Assayas, Hansen-Løve ha desenvolupat com a cineasta un llenguatge propi i delicat, a l’hora intel·lectual, lluminós, serè i melancòlic.
La cineasta francesa incorpora sempre elements autobiogràfics que difuminen els límits entre ficció i experiència viscuda. En aquest territori emergeixen temes universals com el trànsit a la maduresa, el pas del temps, el dol i la pèrdua, així com la possibilitat de començar una nova vida.
A través d’un realisme subtil, interpretacions naturalistes i un ús significatiu de la música, les seves pel·lícules adquireixen una gran delicadesa emocional que contradiu la seva aparent simplicitat i la confirmen com una de les directores més sensibles i coherents del cinema d’ara.
El cinema íntim i naturalista de Mia Hansen-Løve (París, 1981) es construeix des d’una voluntat de transparència i contenció que fuig de l’èmfasi estilístic i dramàtic per tal de centrar-se en els personatges i els seus estats d’ànim. Els seus films avancen a través de gestos mínims i situacions quotidianes que, sovint de manera inesperada, condueixen a experiències profundament transformadores.
Crítica a Cahiers du Cinéma i després actriu en films d’Olivier Assayas, Hansen-Løve ha desenvolupat com a cineasta un llenguatge propi i delicat, a l’hora intel·lectual, lluminós, serè i melancòlic.
La cineasta francesa incorpora sempre elements autobiogràfics que difuminen els límits entre ficció i experiència viscuda. En aquest territori emergeixen temes universals com el trànsit a la maduresa, el pas del temps, el dol i la pèrdua, així com la possibilitat de començar una nova vida.
A través d’un realisme subtil, interpretacions naturalistes i un ús significatiu de la música, les seves pel·lícules adquireixen una gran delicadesa emocional que contradiu la seva aparent simplicitat i la confirmen com una de les directores més sensibles i coherents del cinema d’ara.


