El cinema és ple d’històries de privilegi i de cineastes que l’han gaudit sense miraments. Àlex Sardà ens anima a preguntar-nos si és també el lloc des d’on posar-lo en qüestió, des d’on construir mirades que incomodin i, en conseqüència, ajudin a desmuntar-lo.

La posada en escena de Sardà, format a l’ESCAC, és una aposta sòbria que posa especial atenció en la direcció d’actors i actrius, peces clau en l’elaboració dels seus treballs.

La sessió de "Dies curts", en què van comptar amb la seva presència, ens va permetre veure tres de les seves pel·lícules, mai vistes en conjunt, fins ara: "Gang" (2020), "Fuga" (2021) i "El príncep" (2023).

Una d’aquestes, "El príncep", ha estat guardonada amb el Premi Gaudí al millor curtmetratge. Totes tres tenen en comú un punt de vista que no fuig de problematitzar situacions quotidianes i que s’articula a partir de diverses variacions d’un mateix protagonista. Amb ell desgranem, entre altres coses, el costat més fosc de la masculinitat hegemònica.

El gest artístic de Sardà també inclou la composició musical, el muntatge i el guió per a altres cineastes i, a més, forma part de bandes de música catalanes.

La seva aposta commou i remou, deixa silencis, no resol ni mastega els discursos. Més aviat proposa, retrata i ajuda a contemplar com les maneres de fer i de ser dels seus protagonistes es mouen amb facilitat en un món fet a mida dels qui, malgrat tot, encara tenen el poder.