OPPRIMES, LES

Autors: Rousell, Henry; Rousell, Henry; Elliot, William
Data: 1922
 

Descripció:

Drama en dues parts ambientada a l'època del regnat de Felip II, al seu domini dels Països Baixos flamencs. "En el siglo XVI, España, bajo el reinado de Felipe II, extendía su dominio en los Paises Bajos flamencos" "En mayo de 1573, Bruselas, capital de Flandes": A la plaça reial de Brusel·les es va a procedir a una execució, presidida pel Duc d'Alba. Un home demana clemència, cosa que li denega. El condemnat és decapitat i entre la gent, s'organitza un aldarull. Alba demana que portin els detinguts davant el tribunal. Entre els gentilhomes es troba Felip d'Horn, fill d'una víctima d'Alba. Són portats davant el Tribunal de la Inquisició, anomenat pels flamencs "Tribunal de la Sangre", presidit pel moderat don ruy de la Playa, que els perdona a tots, advertint-los que s'hi juguen el coll. La filla d'aquest, Dolores, veu sortir els presoners i llença una rosa que és recollida pel jove Felip, la besa i la retorna, demanant a la bella desconeguda que la guardi com record. A la nit, hi ha una recepció de l'enviat de Felip II, rei d'Espanya, don Luis de Zúñiga. Durant aquesta, el duc d'Alba amonesta don Ruy per la poca mà dura vers els contestataris i li mana arrestat Felip d'Horn. Luis demana casar-se amb Dolores però veient el seu silenci, demana que l'accepti com a amic. A la capella, Dolores plora tement per l'execució de Felip. A la matinada, el duc d'Alba es disposa a detenir-lo. Dolores se li ha anticipat, disfressada de camperola, i li suplica que fugi. Al moment de fer-ho els soldats de la guàrdia ja han arribat i els impedeixen la fugida. En un moment de confusió, aconsegueixen sortir, prendre'ls els cavalls i fugir. Un cop lliures s'acomiaden. Se celebra una reunió de patriotes flamencs, en un cementiri, acabdillats per Horn, jurant alliberar el seu poble. Davant la casa de Ruy es produeix una manifestació hostil; Ruy i Dolores són trets de la carrossa i assetjats per la multitud. Horn se n'adona que l'ha salvat és filla del seu enemic però els defensa. La confusió fa que un soldat de la guàrdia del duc fereixi Felip. Dolors el salva i el puja a la seva carrossa. En despertar-se, com a flamenc rebutja l'hospitalitat d'un espanyol. Dolores es queda plorant. Ruy rep un avís d'un home emmascarat advertint-lo que si no marxa correrà perill. A la nit, el lladruc del gos avisa que hi ha algú. Un emmascarat, que aquest cop és Horn, és confós amb el primer, empresonat i enviat a la presó. A Ruy no li queda cap més remei que executar-lo. Dolores s'entrevista amb ell a la presó. Li demana perquè volia matar son pare, dient ell que només venia per parlar amb ella. Ha estat, doncs, una terrible confusió. "Ante el Tribunal de los Tormentos" és portat Felip. Arriben Ruy i Dolores defensant-lo i dient que ha estat un error. El tribunal l'absol però Alba ho atura demanat jurament de fidelitat al condemnat, cosa a la que ell es nega, confirmant la seva pena de mort. Dolores es desmaia. L'endemà, a la plaça major de Brusel·les, Horn és portat damunt el cadafalc. Segons abans de caure el fatal tall de l'espasa, una veu mana "Deteneos". És don Luis de Zúñiga que ha estat nomenat substitut del cruel duc d'Alba. Aquest agafa Dolores que ha tornat a desmaiar-se. Zúñiga proclama el perdó per Horn i des del balcó, encara que amb pena, la unió del flamenc Felip amb l'espanyola Dolores, com a símbol d'un canvi en les relacions entre invasors i envaïts.

Mostra el registre d'unitat complet

Aquest element apareix a les col·leccions següents

Elements Relacionats

  • Icon
    Actualment, aquest film no té cap document associat