A través del cinema de no-ficció i en diàleg amb altres pràctiques artístiques, la mirada d’Alba Bresolí adopta sempre una posició d’empatia, escolta i obertura. La seva obra s’enlaira quan pren consciència i abraça la participació col·lectiva com una declaració política, una ètica del fer en comú, sempre en resposta als vincles que neixen en el dia a dia.

La jove cineasta posa èmfasi en el procés de creació com un espai d’observació tranquil·la del seu entorn, humà i no humà, vinculant sempre el territori a l’experiència viscuda.

A excepció del seu primer curtmetratge, "Domus", fruit del seu pas per la Universitat Bauhaus a Weimar, lloc d’aprenentatge clau en la seva trajectòria artística, la resta de títols que conformen aquesta sessió de "Dies Curts" exploren paisatges rurals o perifèrics que dibuixen formes de dissidència al sistema i que, propers a la cineasta, plantegen qüestions que obren camins per a allò que encara està per vindre.