Pablo La Parra, director de la Filmoteca, introdueix a Paulino Viota en la presentació dels seus films "Tiempo de busca" i "Fin de un invierno". Sessió que enceta la "Retrospectiva i Carta Blanca a Paulino Viota".

Durant la darrera dècada del franquisme i la Transició a la democràcia, Paulino Viota (Santander, 1948) va construir una obra cinematogràfica de gran significació política i artística, molt allunyada del discurs oficial, però amb una gran connexió amb la realitat social silenciada del seu temps. Malauradament, llavors no va tenir el reconeixement que es mereixia i la manca de finançament el va obligar a abandonar l’ofici de cineasta i a enfocar la seva gran passió pel setè art cap a la divulgació, gràcies a la qual va esdevenir un dels professors i analistes de cinema més reflexius i lúcids de l’Estat espanyol.

La seva filmografia és breu, però abraça des del cinema underground i experimental ("Contactos", "Duración") fins a films amb un llenguatge més estàndard i industrial com "Con uñas y dientes", a través del qual exposa una perspectiva insòlitament crítica de la Transició, o "Cuerpo a cuerpo", un magnífic i innovador retrat generacional.

La retrospectiva de la seva obra va acompanyada d’una carta blanca en la qual Viota ha volgut reunir alguns dels cineastes (Straub i Huillet, Eisenstein, Hawks, Ford, Fellini, Godard) que més l’han influenciat i que s’ha dedicat a estudiar en profunditat.