Una conversa entre Octavi Martí, Rosa Vergés i Esteve Riambau. Acompanyament musical de Maurici Villavecchia (acordió) i Horacio Fumero (baix). Introdueix l'acte la consellera Natàlia Garriga.

Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya des del 2010, deixa el càrrec. La seva trajectòria al capdavant del centre abraça catorze anys plens de reptes i de grans canvis.

En aquest període, iniciat poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la del Raval, a Barcelona, s’han materialitzat molts projectes relatius a la difusió del cinema com a fet cultural i a la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país.

Ha estat un viatge compartit ple de moments inoblidables i impossibles de condensar en una sola sessió. Tanmateix, per al seu comiat, l’Esteve ha escollit quatre curtmetratges molt significatius de la seva direcció:

"Escamillo a le ver solitaire / El gusano solitario (Segundo de Chomón, 1912)", en record de la commemoració del 150è aniversari del cineasta aragonès, l’obra del qual és una de les grans joies del nostre arxiu fílmic.

"The Hearts of Age" (Orson Welles i William Vance, 1934), en representació del gran homenatge tributat a Welles l’any del seu centenari, i de qui Riambau és un expert. "Transfusions de sang" (Laya Films, 1937), un documental, perdut i recuperat, de la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana durant la Guerra Civil, Laya Films —a la qual Riambau ha dedicat un de la quarantena de llibres que ha escrit—, i que també va formar part de la primera exposició de la Filmoteca, “Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema”.

"Vidres de colors" (Esteve Riambau, 2022), il·lustra la seva faceta de cineasta amb un exercici de memòria personal.