El Centenari del Cinema Amateur se centra en la poc coneguda col·lecció de cinema amateur de la Filmoteca Catalunya, una de les més importants d’Europa, i ens convida a descobrir una nova manera de concebre les imatges en moviment; una extensió directa de l’experiència d’un individu o col·lectiu que no ve marcada per un objectiu comercial, sinó per l’impuls de capturar i intervenir en un món que canvia vertiginosament. Perquè el cinema amateur es consolida en l’època que segueix a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, quan les comunicacions són cada vegada més ràpides i globalitzades, però també en anys de grans canvis socials amb l’arribada de la República. Són els anys que l’historiador Philipp Blom defineix com els de «la fractura» entre l’atracció per un futur vertiginós i la nostàlgia d’un passat suposadament afable; en definitiva, entre modernitat i tradició. Els cineastes amateurs filmen aquesta realitat des de múltiples perspectives, permetent que el món fracturat i contradictori travessi les seves gravacions i arribi fins al nostre present amb inesperada potència. En els anys d’entreguerres, la tècnica no és depurada i el llenguatge encara està en procés de consolidació, però els amateurs contribueixen, sens dubte, a les primeres paraules del cinema documental, experimental, educatiu, antropològic, científic o industrial. El que comença com un hobby per a les classes acomodades, descrit en els anuncis de Pathé Baby com una «victòria sobre el temps», aviat esdevé un dels moviments cinematogràfics més importants a Catalunya, fins al punt de ser considerat la primera escola cinematogràfica del país.

El centenari celebra aquest extraordinari i poc conegut patrimoni mitjançant dues exposicions, una dedicada al moviment de cinema amateur de 1924 a 1940 i una altra per a celebrar els cent anys de la creació de la Biblioteca del Cinema; diversos cicles de cinema; un web on es podran consultar 120 pel·lícules restaurades i digitalitzades al Centre de Conservació i Restauració; tallers educatius i l’organització d’un congrés internacional. Més enllà dels noms concrets, el programa destaca la dimensió col·lectiva del cinema amateur com una cultura cinematogràfica que va desbordar els límits de la pantalla comercial, dinamitzant espais poc explorats per la historiografia com ara els cineclubs, revistes, concursos, congressos, aules i projeccions ambulants, trencant amb la idea àmpliament estesa que a Catalunya es va parlar molt sobre cinema en els anys trenta però que amb prou feines se’n va produir.

Per últim, voldríem destacar la dimensió també col·lectiva d’un projecte d’aquestes característiques, el qual no seria possible sense la feina prèvia d’investigadors, associacions, entitats i familiars que han dedicat molts esforços a localitzar i preservar el patrimoni fímic amateur. El Centenari del cinema amateur a Catalunya tampoc hauria estat possible sense el suport incondicional del personal de la Filmoteca de Catalunya i dels cineastes, artistes i músics que han col·laborat en diferents aspectes d’un programa que durant l’any 2024 vol retre homenatge a l’entusiasme pel cinema dels amateurs.

Roda de Premsa amb Ignasi Renau i Enrique Fibla (comissaris), Anna Fors (cap Biblioteca del Cinema) i Esteve Riambau (director Filmoteca).