Lluís Homar, a més de ser un dels grans actors de l’escena catalana, ha estat director teatral, cofundador del Teatre Lliure –que va dirigir del 1992 al 1998– i porta les regnes de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Si el teatre ha consolidat el seu prestigi, el cinema i la televisió li han atorgat popularitat i una forma diferent d’enfocar la professió. En el seu debut al setè art, Mercè Rodoreda el va escollir per interpretar el Quimet de "La plaça del diamant" (Francesc Betriu, 1981), i des d’aleshores ha treballat amb cineastes com Vicente Aranda, Pilar Miró, Ventura Pons o Montxo Armendáriz, i ha guanyat el Goya, el Gaudí i el Sant Jordi, entre altres premis.
A la carta blanca que li hem ofert, no hi podia faltar "La mala educación", de Pedro Almodóvar, que considera el seu gran idil·li professional, així com obres de cineastes debutants, als quals sempre ha donat suport. Entre les seves debilitats cinematogràfiques, assenyala Kubrick i "Ningú no és perfecte", mentre que en el camp de la interpretació, Marlon Brando ha estat sempre el seu far.