Les filles del Cid, Elvira i Maria Sol, van de viatge amb els seus marits els comtes de Carrión, don Fernando i don Diego. Amb ells viatja Félix Muñoz, nebot del Cid, encarregat de vetllar per les seves cosines. La caravana es troba amb un grup d'àrabs que els conviden a visitar el campament d'Abengalbón. Passen allà la nit, i al matí següent, al separar-se de la caravana, els Carrión maltracten a les seves esposes a la roureda de Corpes, deixant-les per mortes. Felix Muñoz les recull i les porta al monestir de Sant Esteve, on les monges les cuidaran. Quan torna Felix Muñoz d'informar al Cid, cau en una emboscada dels comtes de Carrión, que han demanat ajuda a Berenguer Ramon II el Fraticida, Comte de Barcelona. Però Felix se salva gràcies a la intervenció de tres cavallers: Ramon (nebot del fraticida), don Gonzalo i el comte de Montcada. Ramon substitueix a Felix Muñoz al duel que el rei Alfons ha convocant per satisfer l'honor del Cid, i els tres cavallers del Cid guanyen la baralla, morint dos dels germans Carrión i salvant-se Fernado, a qui Ramon perdona. Ramon cau presoner i és portat al castell de Rocabruna. Allà apareixen els nobles catalans lleials, Felix Muñoz i els capitans castellans i els àrabs d'Abengalbón. Es produeix una batalla que guanyen els aliats i decideixen anar a Barcelona a enfrontar-se pacíficament amb el fraticida Berenguer Ramon II. Quan ho fan, al palau del Tinell, el fraticida està a punt de perdre el seny, i a instàncies de Ramon i del bisbe Abat, de justificar-se de l'acusació, però no pot fer-ho i l'Abat el convida a l'empanediment i a expiar a Terra Santa. Ramon, ja comte de Barcelona, amb el nom de Ramon Berenguer III, surt de la catedral, de la mà de la filla del Cid, Maria Sol, que serà amb ell comtessa de Barcelona.