En un restaurant, hi ha José Luis López Vázquez, assegut en un sofà davant d'una taula, pagant i mirant fixament a Rafael Hernández que li acaba de netejar les sabates i que està assegut en un petit tamboret. Els dos van vestits i pentinats amb un estil típic dels anys quaranta. Darrera, hi ha un home d'esquenes a càmera, assegut en una altra taula.